La seva compressió i subjecció et pot ajudar a recuperar-te i prevenir lesions importants a l'articulació.



Abans de plantejar-te si necessites o no una turmellera per prevenir o tractar la teva lesió, és essencial que entenguis l'arrel del problema. En aquest post repassarem breument com és el nostre turmell, les lesions més comunes i si la turmellera pot ser una solució efectiva en el teu cas.


Anatomia del turmell

L'articulació del turmell està formada per tres ossos: la tíbia, el peroné i l’astràgal. El seu encaix permet que hi hagi moviments cap endavant i cap enrere del peu. D'altra banda, els apèndixs ossis anomenats mal·leol peroneu i mal·leol tibial impedeixen un gir complet del peu.


Els lligaments estabilitzen el turmell evitant el moviment excessiu:

  • Lligament lateral extern: És l'encarregat de subjectar el turmell lateralment.
  • Lligament deltoïdeu: Aquest, en canvi, és el responsable de la subjecció de la cara interna del turmell.
  • Lligament sindesmal: Ajunta i manté unides les parts més distants de la tíbia i el peroné.

Els músculs que componen la zona són els següents:

  • Músculs extrínsecs: Se situen a la cama però gràcies a ells aconseguim moure els turmells i el peu.
  • Músculs intrínsecs: Es troben al peu i permeten que els dits es puguin moure.
  • Flexors plantars: Estan situats a la part posterior de la cama i s'encarreguen de la flexió plantar. Parlem del soli, els bessons i el tendó d'aquil·les.
  • Flexors dorsals: Són els encarregats daixecar el peu. Es troben a la part anterior de la cama: el tibial i el peroni anterior.
  • Inversors del peu: Els protagonistes són el tibial posterior i el tibial anterior, de nou.
  • Eversors del peu: L'eversió s'aconsegueix gràcies al peroneu lateral llarg, curt i tercer peroneu.

 

Quines lesions de turmell són més comunes?

És essencial que abans de plantejar-te si has de fer servir turmellera o no per prevenir o tractar la teva lesió, entenguis de quin problema es tracta:

  • Esquinç: Succeeix quan ens torcem o dobleguem el turmell de forma poc natural. La major part dels esquinços fan malbé els lligaments externs. Hi ha diferents gravetats de la lesió, però, els símptomes solen ser de dolor en suportar pes al peu danyat, inflor, hematomes i inestabilitat. Parlar amb un metge és la millor manera d'avaluar l'esquinç.
  • Tendinitis d'Aquil·les: És una lesió que consisteix en la sobrecàrrega del tendó d'Aquil·les. És molt comú en corredors que amplien les durades dels seus entrenaments de manera sobtada. Aquesta lesió es manifesta després de la pràctica de l'esport, amb un dolor a la part posterior de la cama, just a sobre del turmell. Si persisteix durant algunes setmanes, el millor és que t'assessoris amb un metge per confirmar que no pateixes un trencament del tendó d'Aquil·les.
  • Tendinitis del múscul tibial anterior: Aquesta és una altra lesió que afecta molts corredors i atletes a causa de l'alta càrrega sobre els tibials anteriors. El tendó del múscul s'inflama a causa de l'ús excessiu o algun cop. Es nota dolor a la zona de la canyella, que requereix de repòs per ser alleujat.
  • Tendinitis dels músculs peroneus: Quan els tendons del peroneu s'inflamen, parlem d'una tendinitis. És causa d´un excés de càrrega i ús, normalment d´atletes i corredors. El dolor a la part posterior del turmell se sol agreujar durant lexercici.

 

Quan és recomanable fer servir turmellera?

Les turmelleres són peces que s'ajusten a l'articulació amb l'objectiu d'augmentar l'estabilitat i la seguretat a l'hora de caminar o fer qualsevol altre exercici físic. Proporcionen compressió, milloren la circulació sanguínia i eviten que el turmell giri en excés.


Són ideals per a la recuperació d'esquinços, sobretot de grau I o grau II. A més, la turmellera és una de les millors alternatives per prevenir recaigudes quan fem esport. També s'aconsellen per tractar la tendinitis dels músculs peroneus i tendinitis d'Aquil·les.


T'aconsellem que parlis amb el teu metge perquè la seva opinió és la més vàlida. Tingues en compte també que no totes les turmelleres són iguals. A continuació us expliquem les diferents solucions.

 

Tipus de turmelleres

  • Fundes: Són les més comunes i assequibles del mercat. Aporten calor i compressió per a esquinços lleus. No immobilitzen tant com altres varietats de turmellera, però són suficients per protegir l'articulació en la majoria de situacions.
  • Turmellera d'embenat: És una opció més discreta, més adient per a situacions on no vulguem ensenyar una peça més gran. Tenen menys subjecció que les fundes, però serveixen com a mètode de prevenció d'esquinços.
  • Turmellera estabilitzadora: Aquesta peça, més voluminosa, compta amb velcros que es corden per donar més estabilitat. Estan recomanades per a persones amb laxituds cròniques.


Com col·locar-se la turmellera?

Posar-se correctament la turmellera és molt simple però alhora crucial perquè facin la seva funció. Quan es tracti d'una funda, obre-la com si fos un mitjó i fes-la pujar fins a la zona del turmell lesionat. Assegura’t que cobreixes tota l'articulació i que se t'ajusta sense prémer més del compte. Tampoc no és bo que quedi fluixa, així que abans de fer la compra necessitaràs confirmar que el teu perímetre del turmell coincideix amb el rang de la talla que vols adquirir.

 

 


Referències