Els canvis durant l'embaràs s'han d'anar controlant mitjançant proves mèdiques rutinàries. Te les detallem a continuació, trimestre per trimestre.



El test d'embaràs ha sortit positiu i comences una etapa única. És normal que al principi sigui una mica estressant en pensar en tots els mesos que vénen per davant, amb possibles molèsties i proves obligatòries al teu calendari. Però pren-t'ho amb calma. És important que t'informis sobre les diferents etapes de l'embaràs i de les proves a les que hauràs d'anar assistint.


Quin professional mèdic necessito per a l'embaràs? El més habitual és acudir al metge datenció primària en primera instància. Serà aquesta figura la que et connectarà amb algun obstetra o una llevadora. Ells et donaran formació específica prèvia al part i sol·licitaran moltes de les proves necessàries durant l'embaràs.


Proves del primer trimestre

Un cop hagis confirmat el teu embaràs amb un test, t'has de citar amb el metge per primera vegada. Serà entre la setmana 6 i la 8 aproximadament, i en aquesta trobada calculareu la data prevista de part en base al primer dia de la darrera menstruació.

En aquesta consulta inicial es repassa l'historial mèdic de l'embarassada i se'n fa una exploració física completa. Si no s'ha fet recentment, s'haurà de fer una citologia. Aquesta prova preventiva, indolora i de pocs minuts de durada, és important per diagnosticar possibles infeccions com el càncer de coll uterí o el papil·loma humà.

El metge et preguntarà sobre malalties i al·lèrgies, i et començarà a donar consells per portar un estil de vida saludable. Se't demanarà una anàlisi de sang per descartar possibles malalties i avaluar el funcionament dels òrgans del cos.


La següent prova de control és l'ecografia de la setmana 12 d'embaràs. És un examen important per determinar si es tracta d'una gestació única o múltiple, i descartar preeclàmpsia a la mare. El fetus ja tindrà una mida entre 4 i 8 centímetres.

Així mateix, amb aquesta prova es mesura la translucència nucal. És una acumulació de líquid que es troba a la part posterior del coll del fetus. Hi ha una correlació positiva entre la mida de la translucència nucal i les possibilitats que hi hagi síndrome de Down. Així, doncs, els resultats d'aquest test són significants per entendre quin risc hi ha que es pateixi aquesta anomalia cromosòmica. Amb aquest test encara és difícil assegurar el sexe del nadó.

 

Proves del segon trimestre

El segon examen ecogràfic recomanat durant l embaràs és l’ecografia morfològica. Es realitza per un ecògraf normalment durant la setmana 20 de gestació. Aquesta prova, que no causa cap molèstia a l'embarassada, té una durada d'uns 30 minuts i té com a objectiu principal estudiar detalladament el desenvolupament del fetus i detectar possibles malformacions als seus òrgans. És en aquesta ecografia quan es veu amb claredat el sexe del nadó.


Entre les setmanes 24 i 28 d'embaràs se sol fer el test d'O'Sullivan. També es coneix com la prova del sucre perquè s'avaluen els nivells de glucosa a la sang, per tal de diagnosticar a temps una diabetis gestacional. Es fa una extracció de sang abans de beure aigua amb glucosa, i una altra una hora després d'ingerir-la.

 

Proves del tercer trimestre

És al voltant de la setmana 34, quan té lloc l'ecografia del tercer trimestre. Ja s'analitza la posició del fetus, el líquid amniòtic de la placenta i el cordó umbilical. Tot això és informació important per anar preparant el part.


Entre les setmanes 36 i 38 d'embaràs, es fa també un cultiu vaginal. Aquesta revisió ginecològica, que no causa dolor a la mare, consta d'unes mostres que es prenen a les parets vaginals per examinar-ne les cèl·lules. Es busca un bacteri anomenat estreptococ, que en cas de ser-hi pot causar complicacions al nadó. Si l'embarassada és portadora d'estreptococ s'haurà de prendre un antibiòtic per desfer-se'n d’ell.


Encara falta alguna cosa més? Sí, però tranquil·la que ja en queda poc. Per assegurar que el nadó està finalitzant el seu desenvolupament de forma adequat dins del ventre matern, hi ha una prova obligatòria per a les embarassades: la monitorització fetal. Es fa entre les setmanes 37 i 40 d'embaràs i serveix per comprovar el benestar del nadó, la seva freqüència cardíaca i ajuda a aproximar millor la data de part. Té una durada aproximada de 30 minuts. Sol realitzar-se de forma externa, col·locant uns sensors a l'abdomen de l'embarassada.


A més de l'ecografia, el cultiu vaginal i el monitoratge fetal, el tercer trimestre també requereix una anàlisi de sang i d'orina per controlar adequadament la darrera fase. Deixa't ajudar pels especialistes en tot moment i sigues seriosa amb el calendari de proves.

 

Altres proves menys comunes

L'amniocentesi és una prova invasiva que serveix per fer un estudi exhaustiu de les possibles anomalies als cromosomes del nadó. Només es fa quan ja hi ha un alt risc que hi hagi aquestes alteracions. Se sol fer entre les setmanes 15 i 20 d'embaràs i es tracta d'aconseguir una mostra de líquid amniòtic i analitzar-ne les cèl·lules. Cal una punció abdominal per arribar al sac gestacional.


D'altra banda, la biòpsia corial és un altre test invasiu que es fa entre les setmanes 10 i 14 en cas que hi hagi sospita d'anomalies cromosòmiques. S'investiguen les vellositats corials de la placenta des del coll de l'úter o des de la paret abdominal.


La cordocentesi és un test prenatal que consisteix en obtenir una mostra de sang del nadó des del cordó umbilical. És una prova invasiva que requereix una punció i que es fa a partir de la setmana 18 d'embaràs. S'usa per a la detecció d'anèmia fetal o nivells baixos de plaquetes a la sang.