T'expliquem què és, els riscos que pot provocar i com prevenir-ho.



Una de les grans pors durant l'embaràs és el de patir preeclampsia, una malaltia sense cura que pot afectar a la salut de la mare i del nadó. En aquest article aprendràs per què succeeix, els símptomes, els riscos que poden haver-hi i com prevenir-ho.

 

Què és la preeclàmpsia?

La preeclampsia és una complicació de la pressió sanguínia que es desenvolupa durant l'embaràs. Les dones amb preeclampsia solen tenir la pressió alta a la sang i nivells alts de proteïna a la orina. La malaltia apareix a partir de la setmana 20 d'embaràs.


Complicacions de la preeclàmpsia

La preeclàmpsia es detecta entre aproximadament el 3% i el 7% dels embarassos. Afortunadament, el 75% dels casos son lleus. Però poden empitjorar i causar problemes de salut importants per a la mare i el nadó. Concretament, la malaltia pot afectar a òrgans materns tan essencials com el cervell, el fetge o els ronyons. Un altre dels riscos és que la placenta i l'úter se separin, causant així un part prematur o una pèrdua d'embaràs.

Per últim, una de les complicacions menys agradables és l'aparició d'eclampsia, que son convulsions que poden donar-se tot i no presentar signes de preeclampsia.


Actualment són poques les morts maternes causades per la preeclampsia a les mares, especialment als països desenvolupats. A més, la majoria de les dones amb preeclampsia es recuperen i donen a llum bebès totalment sans.


Símptomes de preeclàmpsia

Algunes de les persones que pateixen preeclampsia no tenen símptomes. De totes formes, els primers signes que es poden detectar en visites mèdiques son ll'alta pressió arterial i els elevats nivells de proteinúria. Altres símptomes comuns són els següents:

  • Mal de cap intens
  • Nàusees o vòmits
  • Alteracions visuals (visió borrosa o doble)
  • Inflors repentines a les mans, els peus o la cara.
  • Dificultats respiratòries, degudes al líquid als pulmons.
  • Augment ràpid de pes.

 

Detecció de la preeclàmpsia

La preeclàmpsia es diagnostica normalment durant les visites rutinàries prenatals on es mesura el pes, la pressió de la sang i es revisa l'estat de l'orina. Si hi ha alguna sospita, se solen demanar més proves de sang per revisar el ronyó i el fetge. També es poden requerir proves d'orina per estudiar la proteinuria o una ecografía per determinar el tamany del bebè i valorar el volum del líquid amniòtic.


Aquesta malaltia és qualificada com a lleu en pacients que tenen nivells alts de proteïnes en l'orina i pressió alta en sang. I els casos greus, a més d'aquestes dues condicions, inclouen pacients amb signes de lesió al ronyó o al fetge, disminució en el nombre de plaques, presència de líquid en els pulmons, marejos i dificultats en la visió.

 


Factors de risc de la preeclàmpsia

Les circumstàncies següents faran que siguis més propensa a patir preeclàmpsia a l'embaràs:

  • Ets gestant primerenca.
  • Tens antecedents de preeclàmpsia a la família.
  • Ets adolescent o més gran de 40 anys.
  • Tens una gestació múltiple.
  • Pateixes hipertensió arterial.
  • Pateixes problemes renals.
  • Has patit preeclàmpsia en algun dels teus embarassos previs.

 

Prevenció de la preeclàmpsia

Hi ha certes mesures que poden ajudar les embarassades amb factors de risc a prevenir la malaltia en qüestió. A més de controlar la pressió arterial regularment a partir de la setmana 20 i fer anàlisi d'orina, és convenient que segueixis els consells següents:

  • Fer exercici i mantenir un estil de vida actiu.
  • Dormir suficient.
  • Evitar begudes amb cafeïna.
  • Menjar aliments baixos en sal.
  • No fumar.
  • Controlar el pes.
  • Ingerir aliments rics en calci.

 

Tractament de la preeclàmpsia

L'equip de professionals mèdics amb què comptis t'ajudarà a decidir la millor manera de tractar la preeclàmpsia. Tot dependrà de la gravetat del cas i del moment de l'embaràs en què et trobis.


Si la preeclàmpsia es desenvolupa aviat, el més normal és que se't faci un seguiment força intensiu amb l'objectiu d'aconseguir que el fetus creixi adequadament. Tindràs visites més freqüentment i és comú que es realitzin ecografies i anàlisis de sang i orina de forma reiterada.


Quan la preeclàmpsia es detecta a prop del moment del part, és probable que s'opti per un part abans del previst i per cesària. Cal controlar l'estat de salut dels pulmons del nadó i esperar el moment idoni perquè no hi hagi risc.


En el pitjor dels casos, quan la malaltia empitjora greument, l'única alternativa perquè la salut de la mare no entri en perill és plantejar-se un part.

 

El postpart

La majoria de les dones deixen de patir preeclàmpsia pocs dies o setmanes després de donar a llum. És probable que simplement calgui algun medicament per controlar el nivell de pressió de la sang. Tot i això, les persones que l'han desenvolupat han de tenir en compte que tenen més risc de patir hipertensió i problemes de cor en un futur. Així que no hi ha millor consell que el d'estar assessorada per professionals mèdics.

 

 


Referències